Ripollet al Dia
L’article continua de la setmana anterior
Esteve Davi va ser un ciclista ripolletenc que va actuar com a catalitzador d’un mitjà de transport, la bicicleta, i l’esport que se’n deriva, el ciclisme, molt popular
Salvador Gorina corrobora l’adreça d’Esteve Davi al carrer Calvari, 14. Allà hi tenia la casa, el taller de reparació i venda de bicicletes i acollia una animada tertúlia dedicada al ciclisme. Ben a prop hi tenia la seu l’Aliança, al carrer de Sant Joan, núm. 1. No se sap del cert, però sembla que en aquells anys, quan la gent es casava, deixaven de banda les aficions. Això és el que podria haver passat amb l’Esteve, que hauria deixat la botiga al seu germà Joan Davi. Un afeccionat de pedra picada a la bicicleta que en documents històrics de la Penya Ciclista va quedar quart en el rànquing d’excursionisme 1935 – 1936, amb 890 quilòmetres pedalats en 12 excursions aconseguint 27 punts. Per cert, a la classificació trobo a la ciclista Josepa Datzira. 655 quilòmetres fets en 13 excursions, sumant 25 punts. Va quedar en setena posició, de la classificació.
A la casa d’en Davi s’hi instal·la l’electricista Roman Martínez i la seva família. La seva vídua recorda que en desplaçar-se a la casa encara hi havia un dibuix aŀlegòric al ciclisme a la façana. Va desaparèixer posteriorment, quan es van fer reformes al carrer.
No he trobat referències clares al final de les activitats de la botiga. N’Esteve Davi hauria marxat a viure a Cerdanyola del Vallès per, posteriorment, instaŀlar-se a Barcelona. El germà hauria marxat a l’Argentina. Tot i que hereus de la família haurien retornat en alguns moments al poble.
Catalitzadors del ciclisme
ripolletenc
Davi, Cusidó, Bartalot i Segura són cognoms destacats en el ciclisme ripolletenc dels anys previs a la Guerra Civil. L’esport de les dues rodes era molt popular i en el Ripollet de l’època la població s’associava. L’any 1927 hi ha constància d’un Grup Ciclista l’Aliança. I altres colles d’afeccionats que participaven en els certàmens que s’organitzaven. L’any 1933 es funda la Penya Ciclista de Ripollet. Una entitat que va celebrar amb diverses activitats esportives i socials els seus aniversaris, tal com he explicat en els primers paràgrafs d’aquest text. (Capítol 1. Revista Ripollet al dia 374). Malauradament l’aixecament feixista i posterior guerra van escapçar aquesta entitat.
No va ser fins al 1948 quan persones afeccionades al ciclisme van fundar el Club Ciclista de Ripollet. Sembla, pel que m’expliquen en Casamitjana i en Gorina, que la intenció primera era recuperar el nom de Penya Ciclista de Ripollet. Per fer-ho, sembla, els organismes federatius els demanaven una quantitat de diners important corresponent als anys en què l’entitat ripolletenca no havia pagat el que tocava. De res va servir argumentar que tot s’havia aturat per la Guerra i les seves conseqüències. Solució? Fundar una entitat nova sí que estava a l’abast de les persones afeccionades del poble. Dit i fet. Naixia el Club Ciclista de Ripollet, que aquest any celebra el seu setanta-cinquè aniversari.
Diguin el que diguin els papers, hi va haver continuïtat de les dues entitats ciclistes. El llibre que recull les activitats i comptes del club el va començar la Penya Ciclista de Ripollet. Després del parèntesi de la guerra, capicularen el llibre i començaren a anotar l’activitat quotidiana del Club Ciclista de Ripollet.
Queda molt per escriure, del ciclisme i Ripollet. I «resoldre» temes, com per exemple què va passar amb la Penya Ciclista Victòria, formada per gent de Cerdanyola i Ripollet, quan partiren peres … Hi va haver més ripolletencs participants en les grans curses de l’època, com per exemple Santiago Segura? I és clar, parlar dels 75 anys del Club Ciclista Ripollet. L’afició per la bicicleta no s’ha perdut. Només cal veure l’ús que se’n fa, el cap de setmana. Ara, m’expliquen, que hi ha molta gent que va en bicicleta però pocs ciclistes. Caldrà esbrinar-ho i escriure-ho!
