La mirada de Carles Sentís vers la immigració que va arribar al Ripollet de principis del segle XX

14 portada

El controvertit periodista, escriptor i polític, va col·laborar en diverses publicacions i va excel·lir en el reporterisme, especialment dedicat a la immigració clandestina entre el sud i Catalunya / França

«Múrcia, exportadora d’homes» és el títol del reportatge que Carles Sentís va publicar a Mirador: setmanari de literatura, art i política. Lead potent: «Principals nuclis de la gran escampadissa». Va aparèixer en el número 208, corresponent al 26 de gener de 1933. Reteniu la data perquè després hi tornarem. En aquest text del reportatge a quatre columnes es fa referència a Ripollet i per extensió Sardanyola (sic), com a un dels indrets receptors de la immigració murciano-almeriana, com la va definir Sentís.
En llegir el bocí dedicat al poble, hi aprecio un tuf racista, de superioritat i menyspreu envers els immigrants i els anarquistes de Carles Sentís. Copio el text tal com es va publicar. Jutgeu vosaltres mateixos:

«Ripollet – Sardanyola

Uns quilòmetres més amunt de Montcada, el cartell de l’estació diu Sardanyola – Ripollet. Però nosaltres hem invertit els noms, perquè és a Ripollet on resideix la més gran part d’immigrants. Montcada té una fàbrica imant, l’Asland; Ripollet – Sardanyola en té una altra de semblant potència atractiva, la Uralita.

Férem estada a Ripollet pocs dies després de la darrera proclamació del comunismo libertario. A l’Ajuntament, seient en una cadira mig rebentada per l’assalt de la ignorància, en forma d’unes dotzenes d’homes de la colònia immigrada, contemplàrem llarga estona com el secretari municipal s’entretenia enganxant trossets de paper trobats per terra, i, sovint, resolia el trencaclosques: obtenia tot un paper sencer de l’arxiu municipal. Hi havia tasca per estona; de l’armari rebentat de l’habitació en sortien llibres esbocinats. Els assaltants no volien fer tanta destroça, però com que cercaven el libro de los propietarios i no sabien gaire o gens de llegir, estriparen altres coses, com el registre municipal dels nínxols del cementiri i el pla dels límits municipals de Ripollet. Només esquinçaren una mica uns documents preciosos: unes fulles de recrutament militar dels minyons de la lleva actual. N’hi havia 24. 12 eren minyons ripolletencs. L’altra meitat, menys un que era de Huelva, era formada per minyons murciano-almerians.
A Ripollet, segons m’informaren uns que anaven a signar un document reivindicatiu del pacifisme de la massa treballadora autòctona, la més destacada personalitat de la colònia, i caciqueja que és un gust, es diu Hernández Martos. A casa seva hi ha grans reunions. Els immigrants, tan bon punt arriben, s’hi encaminen de dret. D’aquesta casa conten que el dia de la revolta va sorgir aquest lema que és tot un programa: Si el trabajo es la salud, ¡viva la tuberculosis!

La colònia de Sardanyola – i no ens referim a l’estiuenca – no és ni de molt tan important com la de Ripollet.»

La descripció dels immigrants possiblement apareix amb les tintes a partir d’un fet que feia ben poc s’havia produït, entre altres llocs, a Ripollet. El diumenge 8 de gener de 1933, just fa noranta anys, es va proclamar al poble el comunisme llibertari al nostre poble. Va ser durant quatre hores a conseqüència d’una revolta anarquista. No escriu ni una línia de les dures condicions de vida de la classe obrera. Ni de la gran repressió que suportava. Cap referència a la duríssima vida i el no futur de qui ha de marxar de casa seva per buscar-se la vida. Les dates de la revolta i de la publicació del text, 26 de gener de 1933, són ben properes i, possiblement, la revolta anarquista va condicionar el text de Sentís.

Carles Sentís
Periodista, escriptor i polític català. Fou un dels principals artífexs del retorn a Catalunya de Tarradellas des de l’exili. Va ser també secretari del conseller de Finances de la Generalitat de Catalunya, Martí Esteve, al govern de Lluís Companys; Esteve militava a Acció Catalana (centreesquerra), no a ERC, el partit del president. Després dels fets d’octubre de 1934, que acaben amb el govern català detingut (Sentís també és fet presoner al Ciudad de Cádiz), s’apropa a l’entorn periodístic de la Lliga de Cambó i, en esclatar la guerra, se’n va a Itàlia amb altres periodistes afins. S’incorporà als revoltats, on va arribar a ser alferes provisional de l’exèrcit feixista.
Sentís participà en els serveis d’informació de Cambó, fent informes per a ell que nodriren tant mitjans de comunicació conservadors d’arreu com les mateixes tropes franquistes.
Pel que fa a l’activitat periodística, va ser col·laborador i corresponsal en diversos diaris i revistes de la dècada dels 30, com La Publicitat, L’Instant, La Veu de Catalunya i amb setmanaris com Mirador i posteriorment, després de la Guerra Civil, Destino, i les capçaleres ABC, La Vanguardia, Clarín i El Correo Catalán.

Ripollet al Dia


Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *


Nosaltres

Ripollet al dia, es una publicació on trobareu tota la informació que necessiteu al respecte d’activitats i esdeveniments que es desenvolupin a la ciutat de Ripollet.


C/ de Sant Martí, 81, 08290 Cerdanyola del Vallès

Contactar

936 91 68 76



Newsletter



Necessites ajuda?