Ripollet al Dia
El 2023 és un any electoral. El 28 de maig es faran les eleccions municipals arreu de l’Estat, en una jornada que, en principi, transcorrerà sense conflictes remarcables. No sempre ha estat així. Hi ha hagut èpoques convulses on ha estat difícil votar. O d’altres en què les dictadures van impedir votar democràticament.
Vegem-ho. El 1879 es van fer reformes constitucionals i es convocaren eleccions fetes amb vot censatari.
La Campana de Gràcia de l’1 de maig d’aquell any informava que la victòria de les eleccions al poble va ser per als liberals. Hi va haver problemes, que descriuen amb el seu peculiar estil. Escriuen: “Una escena: Un advocat carlí, cridant y baladrejant vá formular una protesta, fundada ¿en qué dirian? En que la mesa parlava en catalá” (sic)
El diari La Publicidad del 12 de maig reprodueix una peça de La Gaceta de Catalunya que reprodueixo tal com es va publicar:
“En el pueblo de Ripollet han ocurrido graves escándalos con motivo de la constitución de mesas. Frente á la candidatura liberal luchan coaligados los elementos moderados y carlistas. Desde hace dias anunciaban estos que ganarian la mesa, aun fuese atropellándolo todo. Han tratado desde el primer momento de poner en planta la coacion y la amenaza, y á tal estremo han llevado su empeño, que han resistido las órdenes de la presidencia de que abandonasen el local. Se ha constituido la mesa de edad, y al ver que casualmente pertenecian á los liberales loes cuatro individuos que pasaron á formarla, el furor de los reaccionarios coaligados no tuvo límites: los dos caciques de la población Sres. Buxó y Clós, pusiéronse a gritar desaforadamente, amenazando Buxó á los electores en la perta del Colegio y Clós en el salon de votaciones. El presidente mandó despejar el local, suspeniendo la eleccion por un breve momento. La eleccion continuaba á la hora en que nos escribe nuestro corresponsal”.
Els comicis es van anul·lar. El Diari Catalá: polítich y literari del 6 de juliol informa de la decisió de la Diputació de declarar nuls els comicis. Fixen els dies 5, 6, 7 i 8 de juliol per fer-los de nou. S’escrutaran el 13 d’aquell mes i els regidors electes prendran possessió del càrrec de 15 d’agost.
Què van decidir els electors ripolletencs? Una carta que adreça el corresponsal al director de La Publicidad i publicada el 16 de juliol ho esbrinem: “Tambien le participo que en esta se han verificado segundas elecciones municipales, y que a pesar de los esfuerzos de los reaccionarios, ha salido triunfante la candidatura liberal”.
L’alcalde de Ripollet en el període 1876 – 1881 va ser Joan Umbert i Castellet, com informa el llibre Històries de Ripollet de Manel Mogas i Salvadó.
