Ripollet al Dia
Ballarina i concertista, fou la primera a introduir les castanyoles com a instrument en una orquestra simfònica.
Sovint, en la nostra vida quotidiana, fem coses gairebé de manera automàtica. Vegem-ho aplicat al fet de desplaçar-nos d’un lloc a un altre, quan caminem, anem en patinet o bicicleta. És el que passa quan travessem el pont de vianants damunt la C-58. Anem en direcció al barri del Pont Vell – Cerdanyola del Vallès o bé cap al nucli urbà del poble, deixant enrere el barri de frontera. Les nostres cabòries són, per exemple, arribar a temps a l’estació del tren per agafar l’expedició que ens deixa a l’hora justa per començar a la feina o bé accelerar el ritme perquè heu quedat a la plaça Pere Quart, al bar de moda, i vosaltres sou d’aquelles persones a qui us agrada arribar amb puntualitat …
Siguem sincers. Us fixeu en el monòlit dedicat a l’Emma Maleras ubicat en la placeta ubicada just on comença o acaba la passera de vianants? (depèn de la vostra direcció). Sabeu què hi diu? Ho transcric: «Ajuntament de Ripollet a Emma Maleras nascuda a Ripollet en aquesta plaça l’any 1919. Ballarina i creadora del mètode per aprendre a tocar castanyoles, reconegut internacionalment. 29 de setembre de 1996.»
Investigo una mica en la nostra veïna, que com veurem (faig una mica de spoiler) va arribar a ser coneguda i reconeguda arreu. A Ripollet també, afortunadament, en diversos actes promoguts per l’Associació d’Espectadors del Teatre del Mercat Vell i que van comptar amb la seva presència.
«Neixo a Ripollet (Vallès Occidental) el 4 d’agost del 1919, al peu de la carretera de l’Estació, a pocs metres del riu Ripoll. El meu pare va voler batejar-me i inscriure’m al poble on vaig néixer en honor de la meva mare, que també era filla de Ripollet.», escriu Emma Maleras i Gobern (Ripollet, 1919 – Barcelona, 2017), en un document autobiogràfic esmentat al llibre Emma Maleras. Les castanyoles: la grandesa d’un instrument petit, d’Andreu Carandell publicat per la Diputació de Barcelona l’any 2002 i que és accessible a Internet. Segueix. «Al cap de pocs mesos de néixer jo, ens traslladem al pis de Barcelona, on vaig viure fins als quaranta-tres anys. A la caseta de Ripollet hi passàrem, però, els estius durant els primers anys de la meva infantesa. I en guardo molts records, de la casa on vaig veure la llum.»
Ballarina i coreògrafa
Emma Maleras fou una ballarina i coreògrafa de dansa espanyola, especialment coneguda per la seva feina com a concertista i professora de castanyoles, creant el mètode d’estudi de castanyoles que porta el seu nom. Aquest mètode el va impartir a l’Institut del Teatre de Barcelona on també va ser professora de dansa espanyola des del 1973 fins que es va jubilar, i ha estat adoptat i acceptat mundialment. Fou la primera a introduir les castanyoles com a instrument en una orquestra simfònica i també fundà el cor de castanyoles Tocs.
Aquest és un paràgraf d’un dels molts articles que es poden trobar a Internet que ofereixen informacions sobre Emma Maleras. No els recolliré. Si voleu aprofundir en la seva biografia, us deixo aquesta part de la recerca a vosaltres. Jo vull fixar-me en alguns texts esparsos publicats a la premsa que poden ajudar-nos a conèixer una mica més l’artista ripolletenca. Començo amb La Veu de Catalunya del 10 de novembre de 1931. Un article fa referència a un homenatge al mestre Apel·les Mestres, celebrat al Casino L’Aliança del Poblenou. Hi participaren les companyies ripolletenques Talia i Guimerà, interpretant els texts del mestre «Sirena» i «Pierrot lladre». Un cop representades Emma Maleras executà danses clàssiques i «la fantasia lírica de Joan Tabuenca amb música del mestre Tatché.» El lligam amb el poble es manté, com es pot comprovar. El diari La Rambla, edició del 29 de febrer de 1932, publicava una peça titulada «Emma Maleras» on es qualificava la ripolletenca de «petita gran artista». El redactor del text – no signat – hauria quedat enlluernat pel seu art. Escriu: «Els peuets en seguir el ritme de la música tenen un no sé què d’alats, i la seva esvelta figureta es cenyeix i es redreça meravellosament. I és que Emma, la petita Emma, és tota una gran artista. Serà una gran artista com prediu la seva professora Pauleta Pàmies.» Una predicció, per cert, que es va complir.
Emma Maleras tenia, en aquell moment, 12 anys. Ben joveneta ja actuava en diversos escenaris barcelonins. Formant-se i oferint el seu art a qui la veia. No sempre ho va tenir fàcil. En el text del diari barceloní esmentat, fundat per Josep Sunyol, podem llegir que son pare «no volia que la seva filleta es dediqués a la dansa». Afortunadament no se’n sortí i la ripolletenca va assolir les fites més importants en les arts que va conrear.
Arribats a aquest punt és el moment d’introduir a Sebastià Gasch, crític d’art i de les arts de l’espectacle. Es coneixien, amb Maleras, abans de la guerra, tal com es pot comprovar a la premsa republicana. Després de l’aixecament feixista, Gasch formarà part de la revista nascuda falangista Destino i dedicarà un bon nombre d’articles al seu art i mètode per tocar les castanyetes. «Palillos», sinònim ben curiós de l’instrument, que va emprar sovint el crític. Vegem-ho. «Con un vituosismo perlino y un estilo depuradísimo y eficaz, la excepcional artista dota los palillos de una vida prodigiosa, extrae de ellos auténticas variaciones sinfónicas» perquè «ha hecho de las castañuelas un instrumento sinfónico de rara y rica expresividad.»
Ripollet (re)descobreix Emma Maleras
Emma Maleras explica al llibre d’Andreu Carandell el destacat paper de Wenceslau Soler, un dels promotors i ànimes de l’Associació d’Espectadors del Teatre del Mercat Vell, perquè acceptés un homenatge al Teatre Auditori de Ripollet. «Se n’havia assabentat per ràdio, que jo era filla del poble. Em va demanar que fes un concert a la vila com a obsequi als ripolletencs», recorda. El dia 2 de desembre del 1994 es va fer l’homenatge al Teatre Auditori de Ripollet acabat d’estrenar.
El públic va acollir molt bé l’actuació de Maleras. «En acabar el concert, el batlle [era Carles Ferré] va pujar a l’escenari, em va donar una placa en record de l’homenatge i va manifestar la promesa de dedicar-me una placeta que s’estava remodelant just al davant de la casa on vaig néixer i vaig passar els estius de la meva primera infantesa.» La inauguració de la plaça Emma Maleras, al barri del Pont Vell, es va fer el 29 de setembre del 1996. Va ser tot un esdeveniment al poble.
Emma Maleras recordava amb emoció aquella data. Li van quedar un caramull de records. En trio un. Una frase de Wenceslau Soler: «No tenim tants ripolletencs que hagin estat catalans universals com per desaprofitar l’ocasió, ara que en tenim un, de premiar-lo i recordar-lo.» Afortunadament, se la va poder homenatjar en vida al seu poble de naixement. I el seu llegat, pertany a tothom.
Algunes dates
l Neix el 4 d’agost del 1919
l Medalla de les Belles Arts, del Ministeri de Cultura espanyol – 1991
l Medalla al Mèrit Artístic, del Ministeri de Cultura espanyol – 1992
l Homenatge a Emma Maleras al Teatre Auditori el 2 de desembre del 1994. Promogut per l’Associació d’Espectadors del Teatre del Mercat Vell.
l Acord del ple municipal per dedicar una plaça a Emma Maleras. 18 de setembre de 1996.
l Inauguració de la plaça Emma Maleras. 29 de setembre de 1996.
l Premi d’Honor FAD Sebastià Gasch – 1996
lPremi d’Honor de l’Institut del Teatre – 1998
l Emma Maleras és una de les personalitats de l’exposició permanent del CIP Molí d’en Rata “Protagonistes: ripolletencs que deixen petjada”. A partir de l’any 2011
