Ripollet al Dia
El que aquí escriuré va passar fa un segle i la cosa involucra el nostre poble i la ciutat de Sabadell. També hi juguen dos rotatius de l’època: La Publicidad i La Veu de Catalunya.
Tot comença el 2 d’agost de 1922. La Veu de Catalunya publica en l’edició d’aquell dia el següent: «El nunci ha fet una crida pública recomanant als veïns del poble que s’abstinguin tant com puguin d’anar a Sabadell mentre hi hagi en aquella població l’epidèmia tífica». Aclariment: nunci s’utilitza com a sinònim de pregoner municipal.
El mateix diari, possiblement en un escrit redactat per un altre periodista, publica en l’edició del 5 d’agost una peça titulada «Falsa alarma». Llegim: «convenientment assabentats, podem afirmar que aquesta notícia no és certa, tota vegada que l’alcalde de Ripollet no ordenà la tal crida [no anar a Sabadell] i, per tant, el nunci no la va fer». Alguna persona malintencionada va fer córrer el rumor que el diari «s’empassà» i va publicar el dia 2. Aneu a saber si va ser una peça facilitada pel corresponsal. Tres dies després del primer article diu el text que no és el primer cop que passa una cosa com aquesta. Hauria passat a Terrassa i la víctima mediàtica va ser el diari «El Dia», publicant la falsa nova. La Veu de Catalunya afegeix que el mateix secretari de l’Ajuntament de Ripollet, Josep Torres, va visitar la redacció per informar-los personalment de l’ensarronada.
La Publicidad del 6 d’agost de 1922 [encara no havia catalanitzat la capçalera] publica la rèplica a la notícia del pregó del nunci municipal de Ripollet recomanant no anar a Sabadell per «l’epidèmia tífica» de la ciutat. La Comissió de Festes de l’Ajuntament de Sabadell envia un text i surt al pas de la notícia. Som en vigílies de la Festa de la ciutat. Diuen: «ens convé manifestar que a Sabadell no hi ha tal epidèmia tífica ni molt menys». Quina explicació té divulgar aquesta notícia? «Que hi hagi excés de zel o ganes de provocar animadversió a una població, en l’ànim dels que es disposaven a assistir a les nostres festes, que segurament però, sabran a què atendre’s pertocant a la notícia que motiva aquestes línies». Així va quedar escrit. Segurament la cosa va quedar a les pàgines dels diaris i les tafaneries del poble. Les festes de les dues poblacions, n’estic convençut, van fer tot un èxit.
Jordi Jorba
