Ripollet al Dia
Ripollet és un poble que encara conserva el toc de les campanes. Ens diuen les hores i els quarts i de tant en tant, ens anuncien les festes més destacades o els moments més sentits. Per qui signa i per molta gent, tenen un gran valor. Escoltant-les, sabem que som a casa, que som a Ripollet
Les sofertes campanes tenen nom. A més, se les bateja en una gran cerimònia molt viscuda per la comunitat creient i el poble en general. Dit això, recuperem un article que publicava el Diario de Cataluña. Barcelona en l’edició del 15 de desembre de 1852.
“Nos escriben de Ripollet con fecha del 13, se celebró en aquel dia una función religiosa poco comun, consistiendo en el bautizo de una campana de bastante tamaño, nombrándola Juana. La ceremonia fué precedida de un solemne oficio á grande orquesta. La misma orquesta durante el bautizo tocó varias piezas, y tanto á la entrada de la iglesia como á la salida acompañó al cuerpo municipal, clero, junta de la obra, padrinos y séquito compuesto de mas de cincuenta personas de los mas lucido del pueblo: por la tarde y á espensas de los compadres, se reunió todo el cortejo en la casa del cura, en donde se sirvió un esquisito refresco, brindándose por la prosperidad, union y mayor aumento del pueblo, lo menos que por el tan digno sacerdote que lo dirige. la comarca aguarda impaciente la voz de la tal Juana (sic) creyendo que por Navidad se dejará oir por primera vez en aquellos valles y sierras, Entre tanto la juventud del pueblo celebró por su parte la fiesta con un baile estraordinario.”
La campana va complir amb les seves obligacions, ben instaŀlada en el campanar del poble. Va passar el temps i l’edifici va presentar problemes estructurals que aconsellaren el seu enderrocament. El bisbat ho va ordenar el 1882. S’esbocà un campanar de cúpula més baixa amb teules en forma d’escata, una part del qual encara es conserva avui en dia adossat a la façana.
Un nou campanar
I es va construir un de nou, finançat amb l’ajut econòmic de Maria Torras i Olivé, del Mas Duran. Una filantropa que també va fer donació del nou rellotge i la seva maquinària francesa. De la construcció en va tenir cura el mestre d’obres local Muç Dausà. L’any 1894 es va enllestir el nou campanar. L’actual. És de planta quadrada, excepte el tram superior, octogonal. Està fet amb maó vist el qual, als trams centrals, adopta un perfil en ziga-zaga que emmarca les finestres. Els rellotges dels quatre cantons estan enquibits en un marc quadrat de ceràmica. El coronament és emmerletat i al capdamunt hi ha un penell de forja, amb petites campanes.
Què va passar amb la campana Joana i les seves companyes? Visqueren fins a la Guerra Civil, quan van ser foses per a fabricar material bèŀlic. Les quatre noves campanes, les actuals, van ser comprades pels propietaris dels molins de cartó local, a la Foneria Barberí d’Olot el 1945.
