Ripollet al Dia
Any 2023. Ripollet, un municipi amb gairebé 40.000 habitants, no disposa de cap línia de tren que ens uneixi amb les existents a la comarca. Evidentment, tampoc hi ha cap estació per a facilitar l’ús a la ciutadania. Som, possiblement, el municipi de Catalunya amb més població sense connexió ferroviària.
Un dels temes recurrents de la vila és per quin motiu, no disposem de cap estació ferroviària. En diverses èpoques el nom del poble ha aparegut en dues estacions de pobles veïns. Cerdanyola – Ripollet i Montcada – Ripollet. La primera va perdre el nostre topònim per una política de Renfe de limitar a un nom de poble les estacions. La segona no va caure i encara és ben vigent. Malgrat que hi ha qui voldria que es canviés l’actual Montcada – Ripollet per un Montcada – Mas Rampinyo.
Me n’assabento de la proposta, auspiciada per un coŀlectiu anomenat Veïns de Mas Rampinyo, a través d’Altres Veus, un mitjà de comunicació de Montcada i Reixac. Accedeixo a la iniciativa, publicada al portal www.peticions.cat creada el 19 de febrer i que han signat 93 persones. Reprodueixo l’argumentari que presenten per fer el canvi de nom: «Després de molts anys demanant aquest canvi de nom perquè no té sentit ningú que es digui Montcada-Ripollet quan no té res a veure amb aquest municipi veí i donant excuses del fet que és pràcticament impossible, hem de veure com una altra estació del municipi sí que tindrà aquesta sort, cosa que ens alegra molt. Volem que l’estació es digui Montcada-Mas Rampinyo que és on està situada!!!»
Desconec si l’estació que canviarà el nom serà la de Montcada-Manresa, adaptant-se a un «cognom» amb més arrels montcadenques. Tot respectant la iniciativa veïnal, la qüestiono perquè històricament hi ha hagut molta relació en matèria ferroviària. Com amb Cerdanyola del Vallès. Si seguiu aquests articles, sabeu que n’he parlat en moltes ocasions, d’aquesta relació.
El tren serà una de les estrelles de la campanya per les municipals
Torno cap al tren. Any 2023. Ripollet, una vila amb gairebé 40.000 habitants, no disposa de cap línia de tren que ens uneixi amb les existents. Evidentment, tampoc hi ha cap estació per a facilitar l’ús a la ciutadania. És, possiblement, el municipi de Catalunya amb més població sense connexió ferroviària.
Ara que som en època propera a la campanya de les eleccions municipals, se’n parlarà i molt, de mobilitat. El tren en serà una de les estrelles. De fet, ja hi ha algun candidat que proposa parlar amb qui mana, és a dir, amb Madrid, perquè aquesta disfunció històrica local es resolgui.
Si aquestes converses prosperessin, haurien de passar molts anys perquè gaudim d’una estació del tren a Ripollet. Fixeu-vos: si per construir un Pavelló d’Esports calen 5 o anys de feina (penso en el Lucy Pascua), imagineu el temps que cal per fer una nova línia de tren. El nostre aspirant polític possiblement s’estalvia el tema del temps, emprant el que l’interessa: «jo candidat», que tinc mà allà on es remenen les cireres, duré el tren a Ripollet, ajudant a millorar la mobilitat. Explicarà la part que li convé, de la història? Fent populisme de solucions immediates? Sense parlar de terminis? Espero, delerós, a la campanya.
Arribats a aquest punt i com moltes i molts ja sabeu, tot està inventat. Aquest tema del tren i Ripollet ha tingut en diverses èpoques i sota governs de colors diversos, propostes per solucionar-lo. Em fixaré en una proposta que es va presentar a la premsa l’any 1927. Aviat farà un segle!
Un projecte de gairebé un segle
L’any 1927 l’Associació d’Hotelers de Catalunya proposava establir un tren directe entre Barcelona i Puigcerdà. I per extensió, lligar aquesta xarxa amb l’europea, amb París i altres capitals. Permetent viatjar als turistes i transportar mercaderies. És un moment històric de gran vitalitat. Encomanen el projecte a l’enginyer Josep Puig i Boada. Cal resoldre aspectes com l’amplada de via de França i Espanya en un moment històric de millores a la Companyia del Nord, més tard RENFE, i que atenia la línia que passava per Montcada i Cerdanyola. S’electrifiquen trams ferroviaris. L’ajuntament de Barcelona vol soterrar el carril de Sarrià (actualment, Catalans a Sarrià). Per fer realitat la proposta calia unificar les línies de Puigcerdà – Ripoll i Ripoll – Montcada – Ripollet.
Aquí és on m’ho vaig venir bé perquè surti el nostre poble. Calia i cal, actualment, cosir les línies de tren existents. Els Ferrocarrils de la Generalitat, els Catalans, arriben a Sant Cugat del Vallès. A més, són d’amplada europea. Per unir ambdós punts, Sant Cugat i Montcada-Ripollet calia construir una nova línia d’enllaçament que passaria per Cerdanyola del Vallès. Tindria una longitud de 9 quilòmetres 600 metres. Perquè els trens d’arreu poguessin arribar a Barcelona, el projecte proposava adaptar la via de Montcada-Ripollet a Puigcerdà amb un tercer carril, permetent un trànsit continuat, sense aturador, de trens europeus en direcció a Barcelona. I a l’inrevés, és clar, sense les complicades maniobres d’adaptació que posteriorment i durant dècades calia fer a la frontera per la tossuderia espanyola de no adoptar els vagons a l’amplada europea.
El projecte de la línia vallesana d’enllaç suposava l’any 1927 un pressupost de 19.896.635 pessetes. Un preu al qual caldria sumar altres costos superiors, com les electrificacions de la xarxa ferroviària. Els beneficis i retorns de tota mena superarien amb escreix qualsevol inversió
