Ripollet al Dia
Per a les etapes d’infantil, primària i ESO, amb preinscripcions entre el 6 i el 20 de març. Batxillerat i cicles formatius iniciaran la tongada de portes obertes el 29 de març.
Quan llegiu aquests línies, ben probablement en carnestoltes i el seu lloctinent Cabraboc ja hauran finit el seu regnat de gresca i disbauxa. Ara, qui fa i desfà és la vella Quaresma. Sí, la de les 7 cames!
Si hi ha elements que formen part del Carnaval, aquests són les Gitanes i els Diables. Posteriorment i en el cas de Ripollet, hi afegiríem el vell i la vella, «pares» d’en Cabraboc i el mateix mascle – femella que ha president el Ripollet de la disbauxa carnavalera.
Vull fixar-me en les gitanes. La publicació La Ilustració llevantina de l’1 de març de 1901 publica una descripció de «Lo Ball de Gitanes al Vallés». Copio. Precaució, però, perquè es tracta de català prefabrià.
«Avui día se conserva aquell ball á la comarca del Vallés y es lo més popular y més general dels díes de Carnestoltes.
Per al qui no tinga notícia del ball, cal advertir que aquestes gitanes, no son gitanes. Son xamoses nenes vestides ab vestits valorosos, blanchs i de llampants colors, ab botina blanca y mitjes de color, arrissades i ab flors al cap; devegades en lloch d’elles hi há noyes ja grans, que, naturalment,
se presentan tan empolaynades com los hi permet la seva modesta posició y devegades més de lo que’ls hi permet.
Los balladors son los mes lluhits del poble. Solen presentarse en mánegues de camisa, espardenyes, mitjes de color y camals.
Ballan diferents contradances, á voltes ab ayres de “jota” y formant capritxoses figures.
S’estableix gran competencia en les colles per quina se presenta millor y balla més bé.
Cuydan del ordre los “diablots”, que mouen una gran gresca fent petar les xurriaques, esquellotejant y baladrejant.»
Quedeu-vos amb el text, i especialment quan diu que «aquestes gitanes, no son gitanes». Intent de diferenciar el ball del poble gitano, tractat amb racisme en aquells anys i molts d’altres? Desconec les raons.
La Veu de Catalunya de l’11 de febrer de 1934 pot aportar alguna llum en aquesta qüestió. Dedica una peça breu a les gitanes a Cerdanyola del Vallès. Diu: “Degut a la persecució de què fa objecte al grup de ball de gitanes la majoria esquerrana de l’ajuntament, no s’ha concedit permís per a celebrar la festa a la plaça Major, com és consuetud, per la qual cosa s’han queixat al Conseller de Governació.»
L’acte, organitzat pel Foment Agrícola, es va fer al Cordelles Club, amb la participació de diverses colles, entre les quals la de Ripollet.
Potser en la recerca de raons per maltractar una manifestació de la cultura popular caldria afegir-hi les de caire polític, situades en l’eix esquerra – dreta.
el ball del Barreló o Barraló. Què era?
Faig un salt en el temps – el paper ho aguanta tot – i marxo a l’edició del 22 de febrer de 1922 de La Veu de Catalunya. Descriuen la celebració del carnaval al poble. Llegiu:
«A la Societat l’Aliança si han celebrat darrerament dos grans balls de disfresses, i un de mascarons, que s’han vist animadíssims, i el vinent dimarts hi tindrà lloc el Ball del Barreló, que feia un seguit d’anys que estava suspès.
Es bo que es vagin restablint els costums tradicionals de la terra, però és llàstima que, en restablir-se uns, se suspenguin d’altres, com el Ball de les Gitanes, tan típic al Vallès, que havia de tenir lloc el vinent dissabte. (sic)»
La Societat l’Aliança estava ubicada al carrer Padró. El 1931 s’hi va instal·lar el Cafè Faró i el Cinema Coliseum. Actualment el local roman tancat, en part emprat com a garatge.
Enteneu el ball de mascarons com a ball de màscares pròpies del Carnaval.
Fixeu-vos en un element que qui subscriu aquestes línies no coneixia: el ball del Barreló, o Barraló, com l’he trobat escrit en diversos llocs. Què era?
El web del l’Esbart Dansaire de Mollet del Vallès explica que el ball del barraló era «un ball de disfresses de caràcter llicenciós, que es feia a diferents indrets durant el Carnaval», segons definició del Diccionari de la Dansa, dels Entremesos i dels Instruments de Música i Sonadors, de Francesc Pujol i Joan Amades, editat el 1936. Recollint la tradició popular molletana escriuen que «conten que els homes es vestien de dona, i que tot era un sarau on imperava l’alegria i la disbauxa.» Aquest ball es conserva avui en dia ben viu a Mollet del Vallès i es balla el Dijous Gras, obrint el cicle carnavalesc.
