Les entitats recuperen veu en una diada sense aforaments restringits

6 ANC parlament

l “Tornarem a ser grans, hi tornarem /quan sortim d’aquesta tempesta,…” cantava la Coral Veus del Vallès, dissabte, en un dels moments entreofrenes més viscuts pel públic ripolletenc a la commemoració a Ripollet de la Diada de Catalunya, celebrada el matí de dissabte a la plaça de l’Onze de setembre. Aquests mateixos espectadors acompanyaven amb els palmells la tornada de Massa bé, que poc desprès sonava a la plaça i ballava Ripollet Country Line Dance. Com solia fer abans de l’esclat de la pandèmia, l’entitat cultural ha escollit un tema català — aquest 2021 ha estat la última peça de Doctor Prats— per acoblar-hi els seus passos de ball en una Diada que ha recuperat els trets més peculiars.
Després d’un any, el de dissabte ha estat el primer Onze de Setembre que se celebra en pandèmia sense limitació d’aforaments i durant el qual, les entitats han tornat a disposar d’espais per llegir manifestos o actuar, just feta l’ofrena floral respectiva al monument a Rafael Casanova. Cap tanca delimitava la plaça ni existien controls d’accès i només les mascaretes —que aquest onze de setembre han guanyat la partida a les camisetes com a vehicle de reafirmació d’identitat o expressió política– mostraven que encara estem en risc.
Disset entitats, entre associacions cíviques, esportives, culturals o folklòriques, agrupacions locals de partits polítics i el grup local de l’ANC, Ripollet per la Independència, han realitzat ofrena. Tres d’aquestes, l’han feta fora de l’acte institucional, tres més han acompanyat l’ofrena amb una exhibició cultural i una altra ha llegit manifest.

Les ofrenes de les entitats
La delegació del grup local de l’Associació Espanyola contra el Càncer, AECC Ripollet, iniciava passades les 10 del matí la primera tongada d’ofrenes. Hora i mitja més tard, la CRAC i els gegants i grallers de Ripollet culminaven les ofrenes d’entitats i partits amb el Ball de l’Esposada de Ripollet. La coral Veus del Vallès, de la Societat Coral El Vallès havia obert l’acte amb el cant de L’himne de Ripollet, peça amb lletra de Josep Maria Brull.
Durant la interpretació del poema musicat El Cant de la Senyera, de Joan Maragall, dos agents de la policia local, vestits de gala, han coŀlocat la senyera al masteler que presidia l’acte. Cada cinc ofrenes, Veus, amb reforços de la coral juvenil i de veterans de la coral Tradicional, cantava una peça. Enguany s’han escoltat Un núvol Blanc, de Lluís Llach i Tornarem, de Lax’n Busto, a més dels himnes citats i del Cant dels Segadors amb el que, cada Onze de Setembre, l’ajuntament finalitza la commemoració.
L’ofrena institucional de l’Ajuntament de Ripollet, encapçalada per l’alcalde Josep M. Osuna i el portaveu del primer partit de l’oposició, el socialista Lluís Tirado, ha seguit les ofrenes de les entitats. El consistori ha estat representat per regidors de Decidim i PSC, les dues úniques formacions polítiques que han fet ofrena durant l’acte institucional.
Previ a la celebració institucional, ERC i Jovent Republicà han convocat simpatitzants i militants al monument de Rafael Casanova. En algun moment, el COP, partit que forma part de la coalició de govern de Decidim, hi havia dipositat un ram de flors.

L’onze de setembre “no és una jornada festiva sinó reivindicativa”, sostenen des d’ERC, que, per reafirmar aquesta postura realitzen ofrena floral pròpia i només participen en la institucional com a públic. Una hora abans de l’inici, van fer l’ofrena i van penjar pancarta amb frase de Salvador Allende: “Ser joven y no ser reolucionario es una contradicción hasta biológica”. Núria Escursell, de Jovent Republicà, va cridar a la mobilització popular i va assumir “el repte d’omplir els carrers dels qui sempre hem defensat la independència”. Altres membres de Jovent van reclamar l’amnistia, van denunciar la repressió de l’Estat i van insistir en reforçar la mobilització i la xarxa de solidaritat. “La lluita per la independència ha estat l’únic procés democràtic que ha suposat una amenaça real pel règim del 78”, van llegir d’un manifest que defensava la independència i la república catalana com a única via per “millorar drets, llibertats i condicions de vida de les classes populars”.
En l’únic parlament de l’acte institucional, Josep Ma. Vinyes, president de Ripollet per la Independència, ha fet una crida a la ciutadania per enfortir el moviment independentista. “La independència és a les nostres mans” ha dit mentre recordava els molts moviments populars que al llarg de la història han canviat l’ordre establert. Amb el lema Lluitem i guanyem la Independència, l’ANC manté viva la mateixa estratègia que a l’1 d’Octubre: confrontació no violenta amb l’estat que, amb l’empoderament popular, faci inevitable la victòria. Desgastar l’estat amb l’acció diària individual i coŀlectiva, forma part de la recepta de lluita.

Gestos que parlen
La falta de parlaments —l’alcalde no va intervenir a la jornada seguint el guió dels últims anys— no vol dir que aquest sigui una acte asèptic. Lluny d’això, la protocoŀlària commemoració que marca l’inici del curs està farcida de missatges. Cada cop més s’expressen en mascaretes —identitàries com les de la Penya Barcelonista o la dels grallers i de reivindicació política com les feministes que portaven les regidores Pilar Castillejo, Txell Caler i Reyes Muñoz—, altres, es tradueixen en gestos. Alguns dels regidors del consistori, estratègicament coŀlocats en una renglera que mira el monument a Casanova, i part del públic aixequen el puny mentre la coral interpreta El cant dels Segadors. La resta de regidors —inclòs l’alcalde Osuna, que com a batlle ha de representar a tothom— mantenen les mans creuades i els braços units davant del cos. Les intervencions musicals són aplaudides per tothom, els discursos i els clams per la independència, només parcialment. Amb tot, regna la concòrdia i l’aire festiu s’apodera de la plaça quan gegants i grallers enfilen el carrer de l’Estrella amb el que bé podria ser una cercavila de fi d’acte.
Al peu del monument a qui fou conseller en cap en la derrota de Barcelona de l’onze de setembre de 1714 davant les tropes borbòniques queden una vintena de rams, cadascun amb un missatge en el llenguatge de les flors i els colors escollits, esperant ser fotografiats per les desenes de ripolletencs que puguin passar-se durant la jornada a fer-s’hi un selfi. De tots, crida l’atenció el blanc i verd del ram de l’entitat rociera Alegrías del Sur entrellaçant-se amb el fons groc i les barres vermelles de la senyera, vestigis de quan tots els partits —almenys els que tenien representació institucional— i pràcticament tot el teixit associatiu feien ofrena. – Judit Josa

Ripollet al Dia


Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *


Nosaltres

Ripollet al dia, es una publicació on trobareu tota la informació que necessiteu al respecte d’activitats i esdeveniments que es desenvolupin a la ciutat de Ripollet.


C/ de Sant Martí, 81, 08290 Cerdanyola del Vallès

Contactar

936 91 68 76



Newsletter



Abrir chat
Necessites ajuda?