
La Festa Major de Ripollet sempre ha estat i és un dels referents comarcals d’aquesta mena de celebracions. Això no és pas res de nou: és una tradició. Us convido a saltar un segle enrere en el temps i veure com era la Festa Major de Ripollet l’any 192
La Veu de Catalunya serà el nostre Delorean particular. En concret, viatgem en el temps fins a l’edició corresponent al dissabte 25 d’agost de 1923. En vigília de la festa gran del poble. Aquell any, per cert, els dies de la Festa Major van ser el diumenge 26, dilluns, 27 i dimarts, 28 d’agost.
Qui organitzava la festa? Per l’amplia informació que ofereix el rotatiu, encabida a la secció de Festes Majors, el sarau anava a càrrec de tres societats establertes al poble. La Societat «La Violeta», l’antiga casa Cot i la Societat «Aliança».
Un gran programa festiu
L’article ens explica que la Societat «la Violeta» era la responsable de l’inici de la Festa Major. Començant per l’ofici religiós, diumenge 26 a les 10 h. Van contractar l’orquestra Unió Filharmònica, dirigida pel mestre Agustí Torelló. A banda dels concerts i balls habituals dels tres dies de la festa, també muntaven actes esportius. L’endemà de la publicació del diari, diumenge de Festa Major, organitzaven en el seu camp i a partir de les 5 del vespre, un partit entre el Júpiter F.C., del Poble Nou, i el Violeta S.C. En disputa, una «magnífica» copa d’argent.
Vegem què va organitzar l’antiga casa Cot. El corresponsal de La Veu de Catalunya, diari propietat de la Lliga Regionalista, escriu que els programes i cartells que editen per difondre les activitats que organitzen estan redactats en castellà. Un fet no pas nou. Recorda que l’any 1922 ja ho feren. Situats en el seu programa explica que oferiran els seus «acostumats» balls de societat i concerts, «en els quals hi assisteixen les colònies estiuenques de Ripollet i del veí poble de Sardanyola» (sic). Diumenge nit anunciaven una funció teatral a càrrec de la companyia d’opereta d’en Lluís Calvo, que representaria la sarsuela «Las Estrellas» i l’opereta en dos actes «la Monteria». Per dilluns i al seu envelat, proposaven el ball de la dansa, a les 12 h, i al vespre i nit, els balls acostumats de la festa. Tancaven el programa el dimarts 28 d’agost amb una funció dels putxinel·lis Quatre Gats i un ball infantil. Per la nit, ball fi de festa amb confeti i serpentines a dojo. La barcelonina Orquestra Emporium va ser la responsable de la part musical de la festa.
Festa i nou camp de futbol
La Societat «l’Aliança» va anunciar la inauguració oficial del seu camp d’esports. Un equipament que va suposar un cost de 50.000 ptes. Un capital important, a l’època. Llegiu-ne alguns detalls. «Té ben disposades llotges i graderies de ciment armat i està tancat totalment». Es tractava del que després vam conèixer com l’antic camp de futbol municipal, a la Rambla de Sant Esteve? O era el de Can Massot? La inauguració es va fer el diumenge, a 2/4 de 5 de la tarda. Amb la presència de «tres diputats nacionalistes del districte, de la Mancomunitat, senyors Fatjó, Picart i Bosch, i les autoritats de la vila». El partit inaugural el disputaren els primers equips del Martinenc i el Terrassa. El primer, campió de Catalunya i d’Espanya del grup B i el segon finalista del campionat de Catalunya del mateix grup. Es jugaren una copa d’argent, lliurada pels diputats.
L’entitat va muntar l’envelat al costat del camp. Després del futbol van fer ball de tarda. I per la nit, funció teatral amb la representació de «El Duo de la Africana» i «la Monteria», a càrrec de la companyia de sarsuela dirigida pel mestre en Laureà Riba. Els acompanyava l’orquestra de la Unió Artística de Barcelona.
El dilluns van muntar els balls i concerts habituals. Ben dinats, a quarts de cinc, organitzaren un partit de futbol entre el F.C. Sabadell i el local S.C. Aliança. Es disputaren un trofeu d’argent, «donatiu del senyor Gay».
Muntaren més balls i concerts per tancar la festa la nit del dimarts amb un ball de gala amb batalla de confeti i serpentines.
Cap referència a l’Ajuntament. Això sí, la tradició marcava fer una «serenata» a la casa gran. La van fer les tres entitats.
Més activitats
Altres entitats també participaven en la Festa Major. La Joventut Catòlica va contractar la cobla La Principal del Vallès, per amenitzar dues audicions de sardanes, a les 12 i a les 5 de la tarda, a la plaça de la vila. Seguidament hi va haver ballets populars, a càrrec de l’Esbart Folklore de Catalunya, dirigit per en Joan Rigall. L’assemblea de la Creu Roja de Ripollet i Sardanyola (sic) va organitzar la festa de la bandereta, amb la finalitat de recollir fons econòmics per finançar les seves activitats d’assistència i cura del proïsme.
Déu n’hi do, l’empenta de la societat ripolletenca de fa un segle! Muntaven una festassa Major! Popular i referent per la gent del poble i dels voltants. Com avui en dia.