Ripollet al Dia
La campana va ser batejada com a Maria, Petra i Josepha
El diari La Veu de Catalunya, en la seva edició del 5 de març de 1900, publicava una peça en què informava de la benedicció de la campana de les monges. Atenció, abans de començar, en el català prefabrià emprat pel rotatiu. La cerimònia es va dur a terme el segon dia de quaresma a «la iglesia pública de les Germanas Dominicas, lo que no s’havia pogut fer abans, á causa de que l’iglesia no havia sigut benehida, acte que portá á terme días passats, el senyor Rector mossen Eduart Cuscó».
L’acte va ser molt concorregut. «Dotzenas d’espectadors enrotllavan l’interior del temple, ahont hi havia aplegadas las personalitats locals, el cabo del somatent, senyor Valls, algunas personas distingidas dels pobles vehins, el padrí de la campana don Joseph Bargay, pbre., rector de sant Pere de las Puellas de Barcelona, y’ls testimonis don Manuel Valls, propietari, y don Antoni Torrella, veterinari, y convidats».
La campana va resultar «d’una sonoritat notabilíssima», es va fer a l’«acreditada casa Successors de Pallés», de Barcelona. La campana va ser batejada amb els noms de Maria, Petra i Josepha. I atenció, perquè el diari catalanista La Veu de Catalunya destaca que aquestes paraules, els noms de la campana, «foren proclamadas en català».
L’acte va comportar una missa solemne oficiada pel delegat especial del M. Iltre. Sr. Bisbe en un temple ple a vessar. Posteriorment les personalitats, padrí de la campana i convidats anaren al convent on foren atentament obsequiats.
El corresponsal del diari al poble, possiblement Josep Valls, finalitza el seu article sentenciant que «per molts satisfets poden donarse els organisadors de dita festa, y per ben empleada sa perseverancia en armonisar tendencias contrarias, puig en aquesta festa de la campana havém pogut veure agrupadas al seu voltant las personalitats de la vila que en perjudici de la mateixa, temps ha que cada una anava pel seu cantó».
La nova campana acompanyada les de l’església parroquial. Una de les campanes del temple la van batejar com a Joana el 13 de desembre de 1852. Per la informació recollida de la premsa escrita, va acabar fossa per necessitats de guerra. Es probable que la resta de campanes del temple parroquial i la de l’església de les Germanes Dominiques tinguessin la mateixa destinació. Calia metall per a les municions i vehicles bèl·lics i es treia d’allà on se’n trobava.
L’edifici – casa col·legi i església – va ser la seu de la FAI (Federació Anarquista Ibèrica) local del 1936 al 1939.
Després de la guerra civil es col·locaren noves campanes als temples esmentats. Quatre a l’església de Sant Esteve i una a l’església de les Germanes Dominiques. n
.
